El passat 15 d’octubre es van completar les obres de perforació del que serà el túnel de ferrocarril més llarg del món, el de Gotthard o San Gottardo. Més enllà de les dades tècniques i econòmiques en les que, majoritariament, s’han fixat els mitjans de comunicació, ens trobem davant d'un macro-projecte mediambiental amb interessants aspectes politics.
El 1994, el projecte va rebre un fort impuls amb l’aprovació en referèndum de la "iniciativa del Alps" que preveu el trasllat del transport de mercaderies per carretera al ferrocarril (per evitar la contaminació generada pel tràfic pesant), i inclou una esmena a la constitució suïssa per a la protecció dels ecosistemes alpins. Des de llavors, el projecte ha suscitat nombrosos debats i superat diverses iniciatives legislatives per aturar-lo o modificar-lo. Entre d’altres crítiques, se n'ha posat en dubte el benefici pel propi pais (en comparació amb els grans avantages que suposarà pel transport de mercaderies entre països de la UE), i el fet de que la immensa inversió realitzada ha impedit la realització de nombrosos projectes ambientals i socials de petita escala i abast local arreu del territori helvètic.
Amb la creixent presència del canvi climatic a les agendes polítiques, és molt probable que presenciem un augment de propostes de macro-infrastructures pensades (o justificades) per a reduir les emissions o mitigar els efectes del Canvi Climàtic. De ben segur, analitzar més a fons l'intens debat que ha acompanyat el tunel de Gotthard serà un bon exercici per a tots aquells interessats en els aspectes socials d’aquesta mena de macro-projectes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario